Existeixen zones de Catalunya amb pitjor qualitat de l’aire? La qualitat de l’aire s’ha convertit en un dels principals reptes municipals per la seva afectació en la salut de la ciutadania. La mobilitat municipal és el factor que més incideix en els episodis de contaminació de moltes ciutats, tot i que aquests també es poden veure influenciats per fenòmens meteorològics o per activitats industrials.
A Barcelona, per exemple, l’exposició a llarg termini a la contaminació ha provocat uns 1.300 morts, 800 casos nous d’asma infantil i 120 casos de càncer de pulmó cada any en el període 2020-2023, segons l’informe anual Avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona (2023) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Les xifres de la capital catalana ajuden a dimensionar un problema que la Unió Europea combat establint límits de contaminants que afecten a totes les regions europees, entre elles Catalunya, i que vinculen, en conseqüència, a tots els seus municipis. Sobre aquests límits i sobre les zones del país més afectades parlarem en aquest article.
Quines són les zones de Catalunya amb pitjor qualitat de l’aire
La qualitat de l’aire a Catalunya ha millorat en els darrers anys. De fet, durant el 2023 es van complir els valors de referència marcats per la legislació dels següents contaminants: el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules en suspensió PM2,5 i PM10, el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO), el benzè, el clorur d’hidrogen, l’ozó troposfèric, els metalls, els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) i el benzo(a)pirè.
És una de les conclusions de l’Anuari 2023: La qualitat de l’aire a Catalunya, un informe que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, actualitza anualment amb els resultats de la mesura dels nivells d’immissió dels principals contaminants atmosfèrics arreu del territori. L’estudi també constata que el 2023 es van registrar un total de vuit períodes amb nivells elevats de contaminació.
Contaminació per diòxid de nitrogen (NO2) i òxids de nitrogen (NOx)
El diòxid de nitrogen és un gas originat principalment per la combustió, de tipus mòbil (trànsit terrestre, marítim i aeri) i de tipus estacionari (indústria). Tots els punts de mesurament de Catalunya van tancar el 2023 complint amb el valor límit anual (VLa) legal, fixat en 40 µg/m³, però molts d’ells incomplirien amb el nou límit més estricte (20 µg/m³) establert per la recent Directiva sobre Qualitat de l’Aire del Consell i el Parlament europeus i que els municipis catalans hauran de complir abans de l’1 de gener de 2030.
Els punts de Catalunya amb una mitjana més elevada de NO2 el 2023 van ser:
- Barcelona (Eixample): 35 µg/m³
- Montcada i Reixac (pl. de Lluís Companys): 32 µg/m³
- Mollet del Vallès (AP-7 km. 139): 30 µg/m³
- Terrassa (Pare Alegre): 29 µg/m³
- Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi): 29 µg/m³
- Sant Andreu de la Barca (CEIP Josep Pla): 28 µg/m³
- Barcelona (Ciutadella): 27 µg/m³
- Sant Adrià de Besòs (Olímpic): 27 µg/m³
- Sabadell (Gran Via): 27 µg/m³
- Santa Coloma de Gramenet (Balldovina): 26 µg/m³
- Badalona (Mont-roig – Ausiàs March): 26 µg/m³
- Santa Perpètua de Mogoda (Onze de Setembre): 26 µg/m³
Contaminació per partícules en suspensió PM10 i PM2,5
Les partícules en suspensió PM10 i PM2,5 són originades per fonts molt diverses, des del trànsit fins a les calefaccions domèstiques. L’exposició crònica a elles augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, malalties respiratòries i càncer de pulmó. Cap dels punts de mesurament de Catalunya va superar durant el 2023 el valor límit anual fixat, de 40 µg/m³ per a les PM10 i de 25 µg/m³ per a les PM2,5.
Afectació d’altres contaminants a Catalunya
Si ens fixem en altres contaminants que analitza l’anuari de la Generalitat, veiem que a Catalunya tampoc s’han superat els valors límit anuals dels següents contaminants: ozó troposfèric, diòxid de sofre, sulfur d’hidrogen, monòxid de carboni, benzè, hidrocarburs aromàtics policíclics, clorur d’hidrogen i metalls pesants.
En el cas de l’ozó troposfèric, que ataca les mucoses i les vies respiratòries, sí que s’ha incomplert el valor objectiu de protecció de la salut humana (VOPS) durant el període 2021-2023 al Montsec, a Tona, a Vic i al Montseny. Pel que fa al sulfur d’hidrogen, el punt de mesurament d’Igualada va incomplir l’objectiu semihorari (30 minuts).
Canvis en els límits dels contaminants a Europa
La Unió Europea ha canviat recentment els valors límit establerts per als contaminants per apropar-los a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i amb l’objectiu de complir el propòsit de “contaminació zero” per al 2050.
El Parlament Europeu va promoure la iniciativa l’abril de 2024 i el Consell Europeu la va aprovar el passat mes d’octubre. Com a resultat, tenim la Directiva sobre Qualitat de l’Aire que fixa uns valors més estrictes que els anteriors en la major part dels contaminants.
Els nous objectius vinculen a tots els municipis europeus i s’hauran de complir, per norma general, abans de l’1 de gener del 2030.
| Contaminant | VLa actual | Nou VLa 1/1/2030 |
| PM2,5 | 25 µg/m³ | 10 µg/m³ |
| PM10 | 40 µg/m³ | 20 µg/m³ |
| Diòxid de nitrogen (NO2) | 40 µg/m³ | 20 µg/m³ |
| Diòxid de sofre (SO2) | 125 µg/m³ (1 día) | 50 µg/m³ (1 día) |
| Benzè | 5 µg/m³ | 3,4 µg/m³ |
| Monòxid de carboni (CO) | 10 mg/m³ (1 día) | 4 mg/m³ (1 día) |
A Catalunya, 65 municipis formen part de l’Acord per la qualitat de l’aire de Catalunya, un pacte signat el març del 2022 en el marc del qual s’han compromès a promoure zones de baixes emissions abans de l’any 2026 per reduir la contaminació provocada pel trànsit.
