El trànsit d’agitació és el conjunt de vehicles que circulen per un municipi buscant aparcament. Es tracta d’un fenomen habitual amb un impacte molt negatiu en la mobilitat municipal: d’una banda, perquè dificulta la mobilitat urbana i, de l’altra, perquè és especialment contaminant.
La cerca d’estacionament suposa el 25% del temps que els conductors passen al volant i, en els moments de major congestió urbana, el 35% dels vehicles que circulen estan buscant aparcament, segons un estudi de l’empresa Parclick recollit per Europa Press. El trànsit d’agitació, doncs, agreuja encara més el problema de mobilitat que tenen moltes ciutats.
Segons el TomTom Traffic Index de 2023, Barcelona és la ciutat del país on es perd més temps l’any conduint a causa de la congestió durant les hores punta: 59 hores, més de dos dies. La capital catalana supera en aquesta classificació a Palma (53 hores) i Madrid (51 hores). D’altra banda, Vitòria és la ciutat espanyola on més temps es triga en avançar 10 km (21 minuts), seguida de Gijón (19 min i 50 segons), Alacant (19 min i 20 s), Barcelona i Saragossa (19 min) i Madrid (18 min).
A més, aquest fenomen és una de les causes més importants de la inseguretat viària als municipis petits, on es busca especialment deixar el cotxe a la porta de casa, d’acord amb el document “Guía para la introducción de criterios de seguridad vial en la redacción de los planes de movilidad urbana sostenible”, elaborat per l’Observatori Nacional de Seguretat Viària i la Direcció General de Trànsit (DGT) en col·laboració amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Però a banda dels problemes de mobilitat, el trànsit d’agitació té també conseqüències mediambientals, ja que la circulació a baixa velocitat i amb marxes curtes, a més del fet d’haver de frenar i accelerar sovint, demanda un consum més gran de combustible i, per tant, genera més emissions de CO₂.
Si analitzem l’estudi de TomTom, veiem com, en hora punta, els cotxes no superen els trenta quilòmetres per hora a cap de les següents ciutats: Barcelona (27 km/h), Madrid (29 km/h), Sevilla (29 km/h), Alacant (29 km/h), Vitòria (27 km/h) i Gijón (28 km/h).
Com reduir el trànsit d’agitació?
El trànsit d’agitació, com hem vist, té conseqüències negatives no només pels municipis, causant una pitjor mobilitat i més contaminació, sinó també pels veïns i les veïnes, que perden més temps en els seus desplaçaments, gasten més diners en combustible i pateixen la contaminació acústica derivada de la congestió. Es tracta d’un fenomen que molts municipis estan combatent amb diverses mesures, entre les quals destaquen:
-
Zones d’estacionament regulat (ZAR)
- Implementació de zones verdes i blaves d’aparcament per provocar la rotació de vehicles i desincentivar el desplaçament amb el cotxe.
- Implementació de zones d’aparcament per a residents, de forma que aquests necessitin menys temps per aconseguir estacionar al seu barri i s’expulsin els conductors-visitants.
- Implementació d’aparcaments d’intercanvi (P+R) que afavoreixin l’ús del transport públic per accedir al centre de la ciutat, com l’app AMB P+R de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que garanteix aparcament en zones autoritzades als afores si després s’utilitza el transport públic per apropar-se al centre amb títols de viatge d’ús freqüent.
-
Zones de baixes emissions (ZBE):
reducció de la quantitat de vehicles que poden accedir a l’àrea restringida amb la prohibició d’accés a aquells més contaminants, tot i que ha d’anar acompanyada d’altres mesures com un fortaliment del transport públic, ja que, si no, podria generar un efecte frontera: desplaçar el problema a àrees de la ciutat limítrofes a la ZBE. A Catalunya hi ha 65 municipis que introduiran una zona de baixes emissions abans de 2026.
-
Promoció de formes de mobilitat alternatives:
millora de la infraestructura i de les freqüències del transport públic, construcció de carrils bici per augmentar l’ús de bicicletes i implementació de serveis de bici, moto o cotxe compartits (com AMBici a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ganxeta a Reus o Girocleta a Girona).
Per garantir el bon funcionament de les zones d’estacionament regulat i de les zones de baixes emissions, alguns municipis utilitzen tecnologies com els nostres sistemes de lectura de matrícules enfocats al control de les ZAR i les ZBE, amb aplicacions com la gestió de múltiples horaris i duracions de la restricció de pas, la creació de llistes de vehicles autoritzats i de llistes blanques per a vehicles municipals i d’emergència o la generació de procediments sancionadors.
