Una ordenança municipal de convivència ciutadana és un conjunt de normes creades pels ajuntaments, en virtut del principi constitucional d’autonomia local, per ordenar les relacions de convivència i les pautes de comportament dels ciutadans amb l’objectiu de garantir una seguretat ciutadana i una convivència harmoniosa als municipis.
Segons la Llei 7/1985 reguladora de les bases del règim local, les ordenances municipals han de ser aprovades pel ple dels ajuntaments (article 22.2 d) i poden regular àmbits diversos sempre que respectin la Constitució espanyola i siguin competència de les administracions locals, com la neteja dels espais públics, la gestió de la mobilitat, els horaris dels comerços o la convivència ciutadana.
En aquest últim aspecte ens centrem en aquest article. Per exemple, si analitzem l’ordenança de convivència ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona, veiem com aquesta inclou normes com la prohibició de llençar a terra puntes de cigarret, d’espolsar catifes des dels balcons, de consumir alcohol a la via pública o d’utilitzar vehicles aquàtics en les àrees reservades per al bany a les platges.
Quines àrees regula l’ordenança municipal de convivència ciutadana?
En línies generals, les ordenances de convivència ciutadana regulen comportaments envers els béns de domini públic municipal (mobiliari urbà, jardins, parcs, etc.), normes de conducta als espais públics (com l’exemple vist de la prohibició de beure alcohol o la mendicitat), sorolls i la tinença d’armes.
Tot i que cada municipi pot adaptar l’ordenança a les seves necessitats, hi ha algunes qüestions que s’aborden de forma alineada amb normatives autonòmiques o nacionals, com és el cas de la tinença d’armes als espais públics, que a Catalunya també es persegueix mitjançant el pla Daga del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i que promou la col·laboració entre Mossos d’Esquadra i les policies locals.
Qui vigila el compliment de l’ordenança municipal de convivència ciutadana?
La vigilància del compliment de l’ordenança municipal de convivència ciutadana és competència principalment de la policia local del municipi, però també poden participar en aquesta tasca altres cossos com els Mossos d’Esquadra.
Per exemple, l’article 76.1 de l’ordenança municipal de convivència ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona atribueix a la Guàrdia Urbana la competència de vetllar pel seu compliment i de denunciar les conductes que hi siguin contràries, però a l’article 76.2 assenyala que els Mossos d’Esquadra també hi col·laboraran, en funció de quines siguin les infraccions administratives a sancionar, segons el conveni de coordinació en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.
A més, les ordenances també poden preveure l’existència dels agents cívics, que són persones que, per encàrrec de l’ajuntament, realitzen serveis de vigilància a la via pública. Com no poden exercir funcions d’autoritat, si detecten una conducta inapropiada, avisen la policia local perquè aquesta intervingui.
Sancions per incomplir l’ordenança municipal de convivència ciutadana
La competència de sancionar les infraccions de les ordenances municipals és de l’alcalde, tot i que aquesta es pot delegar a altres organismes, com la policia local, segons l’apartat n) de l’article 21.1 de la Llei 7/1985.
A més, l’article 139 d’aquesta mateixa llei fixa que “els ens locals poden, en defecte de normativa sectorial específica, establir els tipus de les infraccions i imposar sancions per l’incompliment dels deures, prohibicions o limitacions continguts a les corresponents ordenances”.
En aquest sentit, els articles 140 i 141 de la Llei 7/1985 regulen la classificació de les infraccions i els límits de les sancions econòmiques que poden imposar els ajuntaments en les seves ordenances. Així, estableixen que les infraccions poden ser molt greus (fins a 3.000 euros de multa), greus (fins a 1.500 euros de multa) i lleus (fins a 750 euros de multa).
Criteris perquè una infracció de l’ordenança municipal de convivència ciutadana sigui considerada com a molt greu
Dintre de l’ordenança municipal de convivència ciutadana els criteris perquè una infracció sigui considerada com a molt greu són específics i venen fixats per l’article 140.1:
- Una pertorbació rellevant de la convivència que afecti de manera greu, immediata i directa a la tranquil·litat o a l’exercici de drets legítims d’altres persones, al normal desenvolupament d’activitats de tota classe conformes amb la normativa aplicable o a la salubritat o ornat públics, sempre que es tracti de conductes no subsumides en els tipus previstos en el capítol IV de la Llei 1/1992, de 21 de febrer, de Protecció de la Seguretat Ciutadana.
- L’impediment de l’ús d’un servei públic per una altra o altres persones amb dret a la seva utilització.
- L’impediment o la greu i rellevant obstrucció al normal funcionament d’un servei públic.
- Els actes de deterioració greu i rellevant d’equipaments, infraestructures, instal·lacions o elements d’un servei públic.
- L’impediment de l’ús d’un espai públic per una altra o altres persones amb dret a la seva utilització.
- Els actes de deterioració greu i rellevant d’espais públics o de qualsevol de les seves instal·lacions i elements, siguin mobles o immobles, no derivats d’alteracions de la seguretat ciutadana.
En canvi, l’article 140.2 determina que les infraccions podran considerar-se greus o lleus en funció de la intensitat de la pertorbació dels supòsits abans mencionats per a les infraccions molt greus.
