Les multes per l’abocament il·legal de residus depenen de la gravetat de la infracció. A Catalunya, es va denunciar una vintena d’abocaments d’aquest tipus cada setmana durant l’any 2023, segons dades recollides per 3Cat que també constaten que, en el cas dels Agents Rurals, només en el 30% dels casos identifiquen la persona o persones infractores.
El control d’aquesta activitat per part dels municipis és important perquè afecta el medi ambient, la salut pública i també té conseqüències econòmiques. Per exemple, l’abocament a la natura de pneumàtics l’any passat li va suposar a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló un cost aproximat de 3.000 euros en tasques de neteja, segons Ràdio Ona.
Els abocaments els poden efectuar particulars, empreses i inclús grups criminals, com en el cas recent que es va detectar en punts del país com Tarragona, on una xarxa delictiva llançava il·legalment 40.000 tones de residus l’any provinents d’Itàlia.
Pel que fa a la seva persecució, l’article 12 de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats reconeix potestat sancionadora a l’Estat, a les comunitats autònomes i a les entitats locals. És a dir, es tracta d’una competència compartida entre administracions.
Quines sancions hi ha per abocar residus il·legalment?
L’article 109 de la mencionada Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats preveu diferents multes per l’abocament il·legal de residus segons la gravetat d’aquest:
-
Infraccions molt greus: de 100.001 euros a 3,5 milions d’euros. Si es tracta de residus perillosos o de sòls contaminats, el mínim serà de 600.001 euros.
-
Infraccions greus: de 2.001 euros a 100.000 euros. Si es tracta de residus perillosos o de sòls contaminats, el barem és de 20.001 euros a 600.000.
-
Infraccions lleus: fins a 2.000 euros. Si es tracta de residus perillosos o de sòls contaminats, la multa serà de fins a 20.000 euros.
A més, la llei preveu que si l’import de la multa és inferior al benefici obtingut amb la infracció, la sanció serà augmentada, com a màxim, fins al doble de l’import d’aquest benefici, tot i que això suposi superar els límits abans citats.
D’altra banda, l’article 110 fixa quins criteris s’han de seguir per graduar l’import de la multa per l’abocament il·legal de residus:
-
Repercussió del fet
-
Impacte en la salut i seguretat de les persones i del medi ambient
-
Circumstàncies de la persona responsable
-
Grau d’intencionalitat de la persona responsable
-
Benefici obtingut per la infracció
-
Reincidència
-
Irreversibilitat dels danys o del deteriorament produït
Per exemple, l’Ajuntament de Rubí va imposar una multa de 150.000 euros a dues empreses i a dues persones físiques (en total, 600.000 euros) per l’abocament il·legal de residus continuat entre els anys 2019 i 2021. A més, també va sancionar dues empreses més amb una quantitat de 15.000 euros cadascuna.
Més recentment, l’Ajuntament de Tarragona va multar amb 1.000 euros tres empreses que havien abocat residus de forma il·legal, tot i que les infraccions van ser lleus per tractar-se de mobles, matalassos o plàstics. En un altre cas, considerat greu, va sancionar amb 4.001 euros una empresa per abocar runa i guix d’obra en un volum superior a un metre cúbic.
Controlar les multes del control de l’abocament il·legal de residus
La tecnologia per al control d’abocaments il·legals de residus s’ha convertit en una aliada per a molts municipis a l’hora de perseguir aquesta infracció, que com hem vist impacta el medi ambient, la salut pública i la qualitat de vida dels veïns i les veïnes.
Per facilitar la identificació de la persona o persones infractores, així com per gestionar el procediment sancionador amb proves de tota l’escena de l’acte incívic, Alphanet posa a disposició dels consistoris un sistema de videovigilància intel·ligent o smart trash amb detecció automàtica dels objectes dipositats fora dels contenidors i de les plaques de matrícula en cas que l’abocament es produeixi des d’un o amb l’ajuda d’un vehicle.
