Seguretat amb menys llibertat o llibertat amb menys seguretat. La conciliació d’aquests dos drets s’ha convertit en un dels principals desafiaments per a les societats democràtiques actuals. On es troba l’equilibri entre seguretat i llibertat?
“Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú pot ser privat de la seva llibertat, sinó amb l’observança del que s’estableix en aquest article i en els casos i en la forma previstos en la llei”. Aquest és el contingut de l’article 17.1 de la Constitució espanyola, que atorga a la llibertat i a la seguretat el rang de drets fonamentals. També la Declaració Universal dels Drets Humans els concedeix la mateixa importància, ja que, segons l’article 3, “tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat”.
Tot i ser dos drets fonamentals que cal protegir per igual, el binomi llibertat/seguretat és habitual que es plantegi com una disjuntiva, és a dir, que quan en promous un, automàticament has de sacrificar, amb més o menys intensitat, l’altre.
El dilema entre seguretat i llibertat en la societat moderna
Des dels atacs de l’11 de setembre de 2001, la lluita contra el terrorisme ha estat la principal raó que ha portat molts països occidentals a promoure mesures que han restringit determinades llibertats. Per exemple, als Estats Units, a causa de l’11-S, es va promoure la Patriot Act, una llei que, de forma parcial, ha perdurat fins al 2020, i que va ser criticada per permetre la detenció indefinida d’immigrants o el rastreig de trucades, correus electrònics i moviments financers per part de l’FBI sense necessitat d’obtenir una ordre judicial.
Però no només el terrorisme tensiona l’equilibri entre seguretat i llibertat, sinó també els problemes d’inseguretat que marquen el dia a dia de molts municipis. De fet, l’any 2023 va ser el pitjor de l’última dècada a Catalunya amb 608.449 delictes (més de 1.600 al dia). Això ha fet que moltes ciutats comencin a apostar o reforcin encara més les tecnologies de seguretat als carrers, com és el cas dels sistemes de videovigilància.
En canvi, les tecnologies de reconeixement facial són objecte d’una regulació més estricta. La Llei d’Intel·ligència Artificial de la UE (EU AI Act), que vincula tots els municipis catalans, prohibeix els sistemes de categorització biomètrica basats en dades delicades i en la captura indiscriminada d’imatges facials d’internet o de gravacions de càmeres de vigilància per a crear bases de dades de reconeixement facial, a més del reconeixement d’emocions en el lloc de feina i a les escoles, els sistemes de puntuació ciutadana o l’actuació policial predictiva quan aquesta es basa únicament en el perfil d’una persona o en l’avaluació de les seves característiques.
Tot i això, ciutadans d’algunes de les ciutats espanyoles més poblades, preguntats per si accepten sistemes de reconeixement facial als seus municipis a canvi de reduir el nombre de delictes, donen suport de forma majoritària a aquest tipus de tecnologies: és el cas de Saragossa (73,5%), Madrid (72,6%), Barcelona (70,9%) i Bilbao (66,8%), segons l’estudi Smart City Index 2024 de l’escola de negocis suïssa IMD Business School.
“No hem de perdre drets i llibertats per a estar segurs, sinó que hem d’estar segurs per a poder exercir els nostres drets i llibertats”, opina Rafael Martínez, doctor en Dret per la Universitat de Saragossa, en un article a la Revista Catalana de Dret Públic. A més, afegeix que “la seguretat absoluta és inabastable” i que retallar drets fonamentals per aconseguir seguretat significa convertir el fi (els drets) en mitjans i el mitjà (la seguretat) en fi últim.
En aquesta línia es va expressar Matteo Renzi, exprimer ministre italià, durant una sessió l’any 2015 al Parlament Europeu després de l’atemptat a París contra la revista Charlie Hebdo. “La llibertat és una condició prèvia a la seguretat. La seguretat ciutadana no és possible sense llibertat a Europa”, va afirmar en un discurs que tancava la presidència italiana del Consell de la Unió Europea.
“La manera com s’equilibrin aquests dos béns [seguretat i llibertat] tindrà molt a veure amb la concepció que tinguem de la seguretat i quins són els mitjans que entenem que hem de fer servir per garantir-la”, assegura Marta Galceran, investigadora principal del Programa de Ciutats Globals de CIDOB, en un article de l’any 2018. “El desig de viure en seguretat no és nou. De fet, la preocupació per trobar un equilibri entre seguretat i llibertat és un element central de les teories del contracte social del segle XVII, on trobem l’origen i propòsit tant de l’estat com dels propis drets humans”, afegeix.
Com trobar l’equilibri entre seguretat i llibertat en l’ús de tecnologies de seguretat ciutadana?
En l’adopció de tecnologies de seguretat ciutadana, és obligatori respectar el marc normatiu, com el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR), la Llei Orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, la Llei Orgànica 4/1997 sobre utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics o la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Aquestes legislacions imposen, per exemple, que els municipis hagin d’informar els ciutadans sobre l’existència de càmeres i la seva finalitat amb cartells visibles, a més d’oferir la informació sobre el cost i els proveïdors d’aquests sistemes, o que les gravacions no es puguin conservar durant més de trenta dies excepte en investigacions específiques. Per tant, són una garantia de respecte de drets com la privacitat, la integritat moral, la no discriminació o el mateix dret a la seguretat.
En definitiva, l’equilibri entre seguretat i llibertat exigeix un diàleg constant entre administracions, empreses i ciutadania, ja que no és només un repte legal o tecnològic, sinó un debat sobre els valors que defineixen la nostra societat. Tant la seguretat com la llibertat són una condició indispensable per al benestar col·lectiu.
A Alphanet som un proveïdor de tecnologies de seguretat ciutadana homologat com a empresa de seguretat privada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. A més, seguim les normes i principis d’interoperabilitat marcats per l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI) per ajustar els nostres protocols, productes, procediments i sistemes als estàndards de l’Administració pública.
